sentiments anticapitalistes i de retorn a la natura i ho han amanit tot amb un polsim d’ocultisme al gust. No hi ha res, que sigui autentic. O be, potser es aquesta falta d’autenticitat, l’essencia real d’aquesta organitzacio. Dit en paraules de McLuhan: el mitja mateix es el missatge. En aquest sentit, si que estan al dia.

– ?McLuhan?

– Que jo tambe llegeixo llibres, ?eh? -va dir l’Ayumi, una mica picada-. McLuhan es va avancar a la seva epoca. Ara no se li dona gaire importancia perque durant una epoca va estar de moda, pero el que diu es encertat, en general.

– Es a dir, que l’embolcall mateix inclou la cosa que embolcalla. ?Es aixo?

– Aixo mateix. El contingut queda definit per allo que l’embolcalla, no a l’inreves.

L’Aomame hi van reflexionar un moment, i despres va tornar a intervenir.

– No sabem que s’hi amaga, a Sakigake, pero, igualment, la gent s’hi sent atreta i hi entra. ?Vols dir aixo?

L’Ayumi va fer que si.

– No es pot dir que sigui una exageracio de gent, la que hi entra, pero si que no es poca. I com mes gent hi entra, mes diners tenen. Es logic, de fet. I si em preguntes com es que hi ha tanta gent que s’hi sent atreta, a mi em sembla que, sobretot, es perque la imatge que donen no es de religio. Tenen una imatge de transparencia, d’intel·ligencia, de bona organitzacio. Parlant clar: no fan pinta de pobres. Es aquesta faceta la que atreu investigadors i professionals especialitzats de les noves generacions. Estimulen la seva curiositat intel·lectual; els prometen un sentiment d’exit que no es pot aconseguir al mon real, un exit que es pot experimentar de debo, que es pot tocar amb les mans. I son aquests intel·lectuals els que integren el cervell del grup, com si es tractes dels generals que formen l’elit d’un exercit.

»A mes a mes, sembla que el cap, que ells anomenen «Lider», es forca carismatic, i que tots l’adoren. Jo diria que es precisament aquest home el que fa la funcio de nucli de la seva religio. La manera com es va formar el grup es semblant a la de les primeres religions; el cristianisme tambe devia ser mes o menys aixi, al principi. El que passa es que aquest paio no apareix mai en public. Ningu no sap quina cara fa, ni com es diu, ni l’edat que te. Oficialment, el grup esta dirigit per un consell, i el lloc de president l’ocupa una altra persona, que es qui fa de representant del grup en els actes publics, pero fa tot l’efecte que en realitat nomes es tracta d’un titella. Al centre del sistema hi ha precisament aquest «Lider» que ningu no sap qui es.

– Sembla que te molt d’interes a ocultar la seva identitat, aquest home.

– No se si el que vol es amagar alguna cosa o be mantenir en secret la seva identitat per envoltar-se d’una aura de misteri.

– O potser es que te una cara horripilant.

– Tambe podria ser que fos l’home mes monstruos que hagi nascut mai-va dir l’Ayumi, grunyint baixet com si fos un monstre-. Pero be, sigui com sigui, en aquest grup hi ha massa coses, a mes del fundador, que no surten a la llum. Una, que et vaig comentar per telefon l’altre dia, son les compres tan agressives que duen a terme de propietats immobles. L’unic que en veiem, en public, es el que ells volen que en vegem: precioses instal·lacions, noticies positives, teories intel·ligents, creients que provenen dels cercles intel·lectuals, ascetisme, ioga, pau espiritual, rebuig del materialisme, agricultura ecologica, aire pur, una deliciosa dieta vegetariana… Tot aixo son com fotografies preparades per causar una imatge determinada, igual que les dels destins turistics de luxe que surten als dominicals dels diaris. L’embolcall es precios, pero fa tota la pinta que a dins s’hi trama alguna cosa que fa pudor de socarrim; alguna cosa que, com a minim en part, es il·legal. Aquesta va ser la impressio que vaig tenir despres de mirar un munt de documents.

– Pero, de moment, la policia no hi fa res.

– Podria ser que si que hi estiguessin fent alguna cosa, de manera no oficial, pero fins aqui no hi he arribat. De tota manera, sembla que, fins a cert punt, la policia de Yamanashi esta pendent dels moviments que fa el grup, o aquesta va ser la sensacio que vaig tenir quan vaig parlar per telefon amb la persona que se n’havia encarregat. Perque, vulguis o no, Sakigake es el grup d’on va sortir Akebono abans de provocar aquell enfrontament armat, i, a mes a mes, hi ha la hipotesi que els kalaixnikovs de fabricacio xinesa devien entrar via Corea del Nord, pero encara no s’ha aclarit del tot. En certa manera, Sakigake tambe esta al punt de mira. Pero com que son una fundacio religiosa, la policia ha d’anar amb molt de compte, perque ja va entrar una vegada a les seves instal·lacions per investigar-los i fins a aquell moment es va comprovar que no tenien cap relacio directa amb l’enfrontament armat. El que passa es que no ho se, si la Comissio Nacional de Seguretat Publica hi esta fent alguna cosa; sempre ho mantenen tot molt en secret, i, a mes a mes, la seva relacio amb la policia no ha estat mai gaire bona.

– ?N’has sabut res mes, des que vam parlar, dels nens que deixen d’anar a l’escola?

– No, tampoc. Sembla que quan deixen d’anar a l’escola ja no tornen a sortir mes de les instal·lacions del grup. I jo tampoc no tinc manera d’esbrinar-ne res mes, en la meva situacio. Si hi hagues alguna prova concreta que els estan maltractant, seria diferent, pero de moment no n’hi ha cap.

– ?I no en pot donar cap informacio, sobre aixo, la gent que ha sortit de Sakigake? Hi deu haver gent que es desil·lusiona, amb el grup, o que es cansa del rigor de la disciplina i en surt.

– Evidentment, hi ha moviments, al grup. Hi ha gent que se’n fa adepta, i gent que es desencanta i en surt. Basicament, ets lliure d’abandonar l’organitzacio. Quan hi entres has de pagar una gran suma de diners en concepte de donatiu per a l’us de les instal·lacions, i d’acord amb el contracte que et van fer signar no te’n tornen ni un ien, pero si te’n fas a la idea, te’n pots anar amb una ma al davant i una altra al darrere. Hi ha una associacio de persones que n’han sortit que denuncia que Sakigake es una secta perillosa que va en contra de la societat i que fa estafes. Els han denunciat i fins i tot publiquen una mena de butlleti. Pero no tenen gaire capacitat per fer-se sentir, i practicament cap influencia dins la societat. L’organitzacio te un equip d’advocats molt bo i un sistema de proteccio legal molt solid, i les demandes no els afecten gens ni mica.

– ?I les persones que n’han sortit no han dit res sobre el Lider, o sobre els nens que hi ha a l’organitzacio?

– No ho se, perque no l’he pogut llegir amb calma, aquest butlleti -va dir l’Ayumi-, pero quan me’l vaig mirar per sobre em va semblar que una de les queixes que tenien tots els que n’han sortit es que eren creients de base, mes o menys. Membres de segona. Els de Sakigake no paren de proclamar que estan en contra dels valors mundans, pero resulta que si no tens una bona formacio academica o coneixements especialitzats d’alguna mena, no entres a formar part de l’equip directiu. Els unics que poden veure el Lider per rebre’n instruccio religiosa o que poden formar part del nucli dur de l’organitzacio son els creients que formen part de l’elit. Tota la resta de fidels, en general, nomes poden fer una vida esteril que consisteix a fer la donacio obligatoria, fer practiques religioses en aquell aire tan pur, treballar ben dur als camps, meditar i coses d’aquestes. Igual que un ramat de bens: al mati, el pastor i els seus gossos els treuen a pasturar als camps, i al vespre, els fan tornar a l’estable, i tots els dies son igual de tranquils. Tothom espera amb il·lusio el dia que podra ascendir dins del grup i coneixera el formidable Gran Germa, pero aquest dia no arriba mai. Per tant, els creients de base practicament no en saben res, de l’organitzacio interna del grup, i encara que abandonin Sakigake no poden fer publica cap informacio important. Ni tan sols saben quina cara te, el Lider.

– ?I no en surten membres importants?

– Pel que jo he pogut saber, em sembla que no n’hi ha hagut cap cas.

– Aixo, ?deu voler dir que un cop saps els secrets de l’organitzacio, ja no en pots sortir?

– Podria ser que si s’arribes a aquest punt el desenllac fos forca tragic -va dir l’Ayumi, que tot seguit va fer un breu sospir-. Per cert, Aomame: l’altre dia em vas parlar de la violacio d’una nena. ?Fins a quin punt n’estas segura, que es va produir?

– N’estic forca segura, pero de moment encara no ho puc demostrar.

– ?I aquestes violacions es produeixen a dins de l’organitzacio, de manera institucionalitzada?

– Aixo tampoc no ho se, encara. Pero la victima existeix de debo, i jo hi he parlat. Esta forca malament.

– ?Quan parles de violacio, vols dir que hi ha hagut penetracio?

– Sense cap dubte.

L’Ayumi va torcar el llavi mentre pensava alguna cosa.

– Molt be. Mirare d’esbrinar-ne alguna cosa mes, si puc.

– No facis cap imprudencia.

– No en fare, d’imprudencies -va dir l’Ayumi-. Encara que no ho sembli, soc forca previnguda, jo.

Van acabar de sopar i el cambrer els va retirar els plats. Van dir que no volien postres i van continuar amb el