Altres nous grups religiosos intenten cridar l’atencio per augmentar poc o molt el nombre de creients, pero Sakigake no, perque el seu objectiu no es augmentar el nombre de fidels. Normalment, els grups religiosos intenten atreure com mes gent millor per assegurar-se ingressos, pero sembla que, a Sakigake, aixo no li cal. El que busquen no son diners, sino recursos humans. Ells volen creients joves i saludables, amb un alt nivell de compromis i de coneixements especialitzats en diversos camps. Per aixo no obliguen a ningu a convertir-se a la seva religio, ni accepten qualsevol persona dins el grup. Fan entrevistes als candidats per escollir els que els interessen, o be busquen entre la gent que te els coneixements que els interessen. Gracies a aixo han aconseguit crear un grup religios integrat per persones molt motivades, capacitades i combatives. De portes enfora continuen sent una explotacio agricola, pero alhora s’entrenen molt durament.

– ?I en quines creences se suposa que es basa, la seva religio?

– Segurament no hi ha un cos de doctrina ben definit, i, si n’hi ha, deu ser molt eclectic. A grans trets, es deu basar en el budisme esoteric, pero, mes que les creences concretes, al centre de la vida del grup hi deu haver el treball i l’entrenament, que a mes a mes deuen ser forca durs, i no cap passatemps. Hi van joves de tot el pais que volen tenir una vida mes plena espiritualment i que n’han sentit parlar be. La cohesio, a dins, es molt forta, pero amb l’exterior mantenen una politica de secret absolut.

– ?Tenen algun cap espiritual?

– De portes enfora, no. Rebutgen el culte a la personalitat i la col·lectivitat es qui regeix el grup. Pero no queda clar que hi passa, a dins, realment. Jo miro d’aplegar-ne tanta informacio com puc, pero les dades que arriben a l’altra banda de la tanca son molt escasses. L’unic que en puc dir amb seguretat es que la religio creix d’una manera constant i que esta molt ben financada. Sakigake cada vegada posseeix mes terreny i te unes instal·lacions mes ben condicionades. I la tanca que l’encercla es cada vegada mes forta.

– I, en algun moment, el nom d’en Fukada, que originalment n’havia estat el lider, va desapareixer, de cara a l’exterior.

– Exactament. No hi ha res normal, res que tingui sentit -va dir el professor Ebisuno. Va fer una llambregada a la Fukaeri i despres va tornar a mirar en Tengo.- Sakigake amaga algun secret important. Estic segur que en algun moment, a l’interior de Sakigake es va produir un gran moviment tectonic. No se que va ser, exactament, pero aixo va provocar que passes de ser una comuna agricola a convertir-se en una fundacio religiosa, i, al mateix temps, que passes de ser un grup pacific i obert a l’exterior a adoptar, de sobte, una politica de secretisme estricte.

»Jo m’imagino que en aquell moment es va produir alguna mena de cop d’estat intern, a Sakigake, i que potser en Fukada s’hi va veure embolicat. Tal com ja t’he explicat, en Fukada no hi tenia gens de tirada, cap a la religio. Era un materialista de pedra picada. No era un home que es quedaria de bracos plegats, si veies que la comunitat que ell havia creat feia un tomb cap a la religio, sino que faria tot el possible per evitar-ho. Segurament, quan va passar aixo, va perdre la lluita interna per controlar Sakigake.

En Tengo va reflexionar sobre el que havia sentit.

– Entenc el que diu, pero suposant que fos aixo, el que va passar, ?no n’haurien tingut prou d’expulsar en Fukada de Sakigake, tal com va passar quan Akebono va abandonar la posicio pacifista? No calia que es molestessin a retenir-lo, ?no?

– Tens rao. En circumstancies normals no hauria calgut que es prenguessin la molestia de tenir-lo tancat. Pero, ?no pot ser que en Fukada conegues el secret de Sakigake, un secret que els hauria causat problemes, si s’hagues fet public? Per aixo, no en tenien prou de deixar-lo anar, senzillament.

»Com a fundador original del grup, en Fukada, a la practica, n’havia estat el lider durant molt de temps. Segurament, havia estat testimoni de tot el que havia passat alli fins a aquell moment, sense excepcio. Potser sabia massa coses. A mes a mes, era una persona molt coneguda. El nom de Tamotsu Fukada esta lligat a una epoca i a uns fets determinats, i encara conserva molt de prestigi, avui dia, en alguns ambits. Si hagues abandonat Sakigake, tot el que hagues dit o hagues fet hauria estat al punt de mira, independentment que ell ho hagues volgut o no. Per tant, suposant que en Fukada i la seva dona haguessin volgut sortir de Sakigake, el grup no els podia deixar marxar com si res.

– O sigui que el que voste vol es que l’Eri, que es la filla d’en Tamotsu Fukada, tingui un debut sensacional com a escriptora i que Crisalide d’aire es converteixi en un gran exit de vendes per atreure l’atencio de tothom cap a Sakigake i aixi sortir del punt mort en que es troba.

– Set anys es molt de temps, i res del que he fet durant aquest temps no ha servit en absolut. Si ara no aprofito aquesta oportunitat, potser mai no aconseguire resoldre aquest enigma.

– Vol fer servir l’Eri d’esquer per fer sortir el tigre de l’espessor de la selva.

– Ningu no ho sap, que en sortira. No es segur ni que sigui un tigre.

– Pero, tal com ho ha explicat, fa l’efecte que pensa que pot ser alguna cosa perillosa.

– Aquesta possibilitat existeix -amb un to molt reflexiu-. Ja ho deus saber, tu: a l’interior dels grups tancats i homogenis pot passar qualsevol cosa.

Es va fer un silenci pesant, des del qual va parlar la Fukaeri.

– Es perque va venir la gent petita -va dir en veu baixa.

En Tengo va mirar la Fukaeri, que seia al costat del professor. Com sempre, la cara no mostrava cap mena d’expressio.

– ?Vols dir que va venir la gent petita i que per aixo va canviar alguna cosa, a dins de Sakigake? -va demanar en Tengo a la Fukaeri.

La Fukaeri no va respondre a la pregunta; els seus dits jugaven amb el boto del coll de la brusa.

El professor Ebisuno va parlar com si volgues omplir el silenci de la Fukaeri.

– No se quin significat te, la gent petita que descriu l’Eri, i ella tampoc no sap explicar amb paraules que es, la gent petita. O potser es que no ho vol explicar. El que sembla segur, pero, es que aquesta gent petita hi va tenir algun paper, en la transformacio sobtada de Sakigake de comuna agricola en grup religios.

– O be el que ella en diu gent petita -va dir en Tengo.

– Exactament -va dir el Professor-. Jo tampoc no se si es la gent petita o be el que ella anomena gent petita. Pero, com a minim, sembla que si l’Eri fa apareixer aquesta gent petita a Crisalide d’aire es per referir-se a alguna cosa important.

El Professor es va mirar les mans una estona, pero al final va tornar a parlar.

– A 1984, de George Orwell, apareix, tal com saps, un dictador que s’anomena Gran Germa. Evidentment, l’obra es una al·legoria de l’estalinisme, i el terme «Gran Germa» ha acabat funcionant com a icona social. Se li ha de reconeixer un gran merit, a Orwell. Pero ara que ja som al 1984, el Gran Germa es massa conegut, massa obvi. Si ara aparegues aqui, tothom l’assenyalaria amb el dit i diria: «Vigileu! Aquest d’aqui es el Gran Germa!». Dit d’una altra manera, el Gran Germa ja no apareixera, a hores d’ara. Al seu lloc, ha aparegut aixo que la Fukaeri anomena gent petita. ?No trobes que el contrast entre tots dos noms es molt interessant?

El Professor va mirar en Tengo i va deixar traspuar una mena de somriure.

– La gent petita es invisible. Ni tan sols sabem si son bons o dolents, o si existeixen realment, pero van soscavant sense descans la terra que tenim sota els peus. -Aqui, el Professor va fer una petita pausa.- Potser per saber que els va passar, al matrimoni Fukada i a l’Eri mateix, primer haurem de descobrir que es, la gent petita.

– ?O sigui que el que voste vol es fer sortir la gent petita del seu amagatall? -va preguntar en Tengo.

– ?Vols dir, que podem fer sortir de l’amagatall una cosa que ni tan sols sabem si existeix o no? -va dir el Professor. El somriure continuava esbossat als seus llavis.- Potser encara es mes realista parlar del tigre que dius tu.

– Sigui el que sigui, el que no canvia es que l’Eri continua fent d’esquer.

– No, la paraula «esquer» no es del tot exacta. S’hi acosta mes la imatge d’un remoli. Arriba un moment que tots els elements que hi ha al voltant giren a l’entorn d’aquest remoli. Aixo, es el que estic esperant.

El Professor va moure el dit a poc a poc, dibuixant cercles a l’aire, i despres va tornar a parlar.

– El que hi ha al centre del remoli es l’Eri. I el que hi ha al centre no cal que es mogui. El que es mou son les coses que hi ha al seu voltant.

En Tengo l’escoltava sense dir res.

– Si em permets emprar la teva imatge, tan arriscada, pot ser que no solament l’Eri, sino tots nosaltres, ens haguem convertit en l’esquer. -El Professor va entretancar els ulls i va mirar en Tengo.- Tu inclos.

– Jo nomes havia de reescriure Crisalide d’aire, com a especialista treballant per encarrec. Aquesta es la