– Es una sort.

– ?Que fas, ara?

– Soc a la feina, com ha de ser -va dir l’Ayumi-. Des de les deu que volto amb el minicotxe patrulla, posant multes de transit. Ara faig un descans.

– Vaja! -va dir l’Aomame, admirada.

– Tot i que ho noto, que no he dormit prou. Pero m’ho vaig passar molt be, ahir. Mai no m’havia divertit tant. I va ser gracies a tu.

L’Aomame es va premer els polsos amb els dits.

– Si et dic la veritat, de la segona meitat no me’n recordo gaire. O sigui, des que vosaltres dos vau venir a la nostra habitacio.

– Vaja; aixo si que es una llastima -va dir l’Ayumi amb veu seriosa-. Va ser una passada, despres. Vam fer un munt de coses, tots quatre, coses que no et creuries mai, com en una pel·licula porno. I nosaltres dues tambe vam fer un numero lesbic despullades. I despres…

L’Aomame la va aturar, confosa.

– Em sembla molt be, pero, ?segur que es van posar el condo? No me’n recordo, i estic preocupada.

– Es clar, que si. Pots estar tranquil·la, perque jo soc molt escrupolosa, amb aixo, i me’n vaig assegurar. A mes de posar multes de transit, tambe vaig als instituts del districte i reuneixo les noies a la sala d’actes i els ensenyo com es posa correctament un condo, i aquesta mena de coses.

– ?Com es posa un condo? -va preguntar l’Aomame, astorada-. ?Per que els ho ha d’ensenyar, aixo, la policia, a les noies d’institut?

– En principi, l’objectiu d’anar pels instituts es donar informacio sobre el perill que et violin en una cita, que cal fer davant un assetjament, de quina manera es poden evitar les agressions sexuals, i coses d’aquestes, pero jo tambe els explico aixo altre, de passada, com a aportacio personal. Els dic que, com que fins a cert punt es inevitable que tinguin relacions sexuals, que com a minim vagin amb compte amb els embarassos i les malalties veneries. Be, encara que davant dels professors no parlo tan clar. I per aixo, la questio del condo s’ha convertit en una mena de deformacio professional, per a mi. Per molt que hagi begut, no me’n descuido mai. No te n’has de preocupar gens ni mica. Estas neta i immaculada. On no hi ha condo, no hi ha penetracio: aquest es el meu lema.

– Moltes gracies. Em deixa mes tranquil·la, sentir-te dir aixo.

– Escolta, ?no vols que t’expliqui tot el que vam fer, ahir a la nit?

– Un altre dia -va dir l’Aomame, i va expulsar tot l’aire espes que tenia acumulat als pulmons-. Ja me’n donaras els detalls en un altre moment. Ara no. Tinc la sensacio que si m’ho expliques ara, m’explotara el cap.

– Molt be, ja t’ho explicare un altre dia -va dir l’Ayumi, amb veu alegre-. Pero escolta, Aomame. Avui hi he estat pensant tota l’estona, des que m’he despertat: ?no et sembla que podriem formar un bon equip, nosaltres dues? ?T’importaria, que et tornes a trucar? Vull dir si em venen ganes de tornar a fer el que vam fer ahir.

– No, es clar -va dir l’Aomame.

– Que be!

– Gracies per trucar.

– Que et recuperis -va dir l’Ayumi, i va penjar.

Gracies als cafes i al descans, a les dues de la tarda tenia el cap molt mes clar. Per sort, ja no li feia mal, i nomes li havia quedat una lleugera pesantor a tot el cos. Va sortir de casa amb una bossa d’esport. Evidentment, no hi portava el picador de gel especial, sino tan sols una muda de roba i una tovallola. Com sempre, en Tamaru la va sortir a rebre a l’entrada.

La va fer passar a un solarium de forma estreta i allargada. La gran finestra de vidre que donava al jardi era oberta, pero n’havien passat les cortines de puntes perque no els poguessin veure des de fora. Al costat de la finestra hi havia una filera de plantes de fulles molt boniques. Pels petits altaveus del sostre sonava una musica barroca tranquil·la: una sonata per a flauta de bec i claveci. Al centre de la sala hi havien col·locat una llitera per a massatges, i al damunt ja hi estava estirada la mestressa, de bocaterrosa. Portava un barnus blanc.

Quan en Tamaru va sortir de l’habitacio, l’Aomame es va posar la roba comoda que feia servir quan s’havia de moure. Des de la llitera, torcant el coll, la mestressa va observar com l’Aomame es treia la roba. A l’Aomame no li importava que altres dones la veiessin despullada: per a una esportista, aquesta es la cosa mes natural del mon, i la mestressa tambe es quedava practicament despullada, quan li feia els massatges, perque aixi era mes facil comprovar l’estat dels musculs. L’Aomame es va treure la brusa i els pantalons de coto i es va posar una samarreta i uns pantalons de teixit de punt llis. Despres va plegar la roba que s’havia tret i la va deixar apilada en un raco de la sala.

– Tens un cos molt fibrat -va dir la mestressa. Despres es va alcar, es va treure el barnus i es va quedar amb un conjunt prim de seda.

– Moltes gracies -va dir l’Aomame.

– Abans, jo tambe tenia un cos com aquest.

– Ja ho se -va dir l’Aomame, i va pensar que realment devia ser aixi. Fins i tot llavors, que ja havia passat dels setanta anys, el seu cos conservava ben clarament les traces de l’epoca en que era jove: no havia perdut la forma, i els pits encara eren prou ferms. L’alimentacio moderada i l’exercici diari n’havien preservat la bellesa natural. L’Aomame tambe suposava que a aixo s’hi havia afegit, a mes a mes, un cert grau de cirurgia plastica, per eliminar les arrugues provocades pel temps i refermar els llavis.- Encara ara te un cos molt bonic -li va dir.

La mestressa va torcar una mica els llavis.

– Moltes gracies. Pero no es pot ni comparar amb el d’abans.

L’Aomame no hi va respondre, a aixo.

– D’aquest cos en vaig gaudir forca, jo, i tambe vaig fer que altres en gaudissin. ?Saps que vull dir, oi?

– Si, que ho se.

– ?I tu? ?Tu tambe en gaudeixes?

– De vegades -va dir l’Aomame.

– Potser no n’hi ha prou, de gaudir-ne de vegades -va dir la mestressa, sense deixar la posicio de bocaterrosa-. Se n’ha de gaudir com cal mentre s’es jove, del cos, fins a tenir-ne prou, perque quan et fas gran i deixes de poder-ho fer, els records d’altres temps serveixen d’escalf.

L’Aomame es va recordar de la nit passada. Encara notava lleugerament la sensacio d’haver estat penetrada per l’anus. ?Li donaria escalf, aquest record, quan fos vella?

Va posar les mans damunt del cos de la mestressa i va comencar a estirar-ne els musculs a consciencia. La pesantor que sentia una estona abans havia desaparegut. Aixi que s’havia canviat de roba i els seus dits havien tocat el cos de la dona, se li havien despertat completament els sentits.

Va anar palpant d’un en un els musculs de la mestressa, com si resseguis els camins en un mapa. Recordava amb detall el to, la duresa i els reflexos de cadascun, tal com un pianista recorda les notes d’una extensa composicio. L’Aomame estava dotada d’una memoria molt precisa, per als cossos, i encara que ella se’n pogues oblidar, les puntes dels seus dits els recordaven. Si el tacte d’algun muscul era diferent del de sempre, per poc que fos, l’estimulava des d’angles diferents, amb diferents graus de forca, i n’observava la reaccio: si era de dolor, d’alleujament o d’insensibilitat. Quan descobria alguna part que estava tensa no es limitava a relaxar-la amb un massatge, sino que ensenyava a la mestressa com podia estirar-la ella mateixa. Evidentment, hi havia parts de les quals era molt dificil que ella sola en pogues eliminar la tensio; llavors, l’Aomame les hi estirava a consciencia. Tanmateix, el que els musculs agraeixen mes es que la propia persona els treballi cada dia.

– ?Li fa mal, aqui? -va preguntar l’Aomame. El muscul d’on arrencava la cuixa estava molt mes tens que els altres dies, com si estigues petrificat. Li va posar la ma a l’obertura de la pelvis i li va moure molt lleugerament la cuixa en un angle determinat.

– Molt -va dir la mestressa fent una ganyota.

– Molt be. Es bo, que senti el dolor. Seria molt mal senyal, que no el sentis. ?Es podra aguantar, si li faig una mica mes de mal?

– Es clar que si -va dir la mestressa. No calia que es molestes a preguntar-ho: la mestressa era molt soferta, i aguantava la majoria de coses sense dir res; podia fer ganyotes, pero no cridava. L’Aomame havia vist moltes vegades cridar de sobte homes grans i forts. Per aixo mai no podia deixar d’admirar-se de la seva forca de