Quan es va despertar es va adonar que tenia molta ressaca. L’Aomame no en solia tenir mai: per molt que begues, l’endema tenia el cap clar i podia posar-se en marxa aixi que es llevava. Per a ella, aixo era un motiu d’orgull. Pero, per alguna rao, precisament aquell dia tenia un dolor intens als polsos i una boirina que li entelava la ment. Sentia com si al voltant del cap tingues un anell de ferro que s’anes fent mes estret. La busca de les hores ja marcava mes de les deu. La llum del mati que s’acostava al migdia li feia mal al fons dels ulls, com si li hi clavessin agulles. El soroll de les motos que passaven pel carrer del davant ressonava a l’habitacio com una maquina de tortura.

Havia dormit al seu llit despullada, sense res posat, pero no recordava gens ni mica com havia arribat fins a casa. A terra hi havia llencada de qualsevol manera, feta un embolic, tota la roba que portava la nit passada; semblava que se l’havia treta ella mateixa, com arrencant-se-la del cos. La bandolera era damunt la taula. Va passar per sobre la roba escampada a terra per anar fins a la cuina i es va beure, seguits, uns quants gots d’aigua de l’aixeta. Despres va anar al lavabo, es va rentar la cara amb aigua freda i es va mirar el cos despullat al gran mirall de la porta. Es va examinar detingudament tots els racons del cos, pero no hi va notar cap marca. Va fer un sospir d’alleujament: era una sort. Tot i aixi, a la meitat inferior del cos notava una mica la sensacio que tenia sempre despres d’una nit de sexe intens: una pesantor dolca que semblava sorgir al fons mateix del seu cos. Tambe es va adonar que tenia una lleugera molestia a l’anus. «Ostres, tu», va pensar, i es va premer les temples amb els dits: si que havien anat lluny, aquells paios. Pero no recordava res que li hagues de saber greu.

Amb la consciencia encara nebulosa es va dutxar amb aigua calenta recolzant-se a la paret amb una ma. Es va fregar tot el cos amb sabo per eliminar-ne els records -o alguna cosa sense nom, semblant als records- de la nit passada. Va rentar-se la vagina i l’anus amb una cura especial. Tambe es va rentar els cabells. Es va raspallar les dents per eliminar l’olor espessa que li feia la boca, tot i el fastic que li produia la pudor de menta de la pasta. Despres va plegar el conjunt de roba interior i mitges del terra de l’habitacio i el va llancar al cove de la roba bruta per no veure’l.

Va examinar l’interior de la bandolera que hi havia damunt la taula. La cartera hi era, i a dins hi havia totes les targetes de credit i del banc. La quantitat de diners que hi portava era gairebe la mateixa: aparentment, l’unic que havia pagat la nit abans era el trajecte del taxi amb que va tornar a casa. Nomes n’havien desaparegut els condons. Els va comptar i n’hi havia quatre menys. ?Quatre? A la cartera hi havia una nota ben plegada amb un numero de telefon de la ciutat, pero de qui era aquell numero de telefon era un misteri absolut.

Es va tornar a estirar al llit per reposar una estona i va recordar tot el que va poder sobre la nit abans. L’Ayumi havia anat a la taula dels homes, s’hi havia posat a parlar alegrement, havien comencat a beure tots quatre i s’havien entonat. Despres havien fet el mes habitual: havien reservat dues habitacions en un hotel de negocis de prop d’alla. Tal com havien quedat, l’Aomame s’ho va fer amb el dels cabells esclarissats i l’Ayumi amb el jove que estava mes fort. No havia estat gens malament. S’havien banyat junts i despres s’havien esplaiat amb el sexe oral. No s’havia descuidat del condo, abans de la penetracio.

Al cap d’una hora havia sonat el telefon de l’habitacio i l’Ayumi li havia preguntat si podien anar-hi, per tornar a beure junts una estona. L’Aomame hi havia estat d’acord, i al cap de poc havien arribat l’Ayumi i l’home que estava amb ella. Llavors havien demanat whisky i gel al servei d’habitacions i se l’havien begut entre tots quatre.

No aconseguia recordar que havia passat, despres. Quan van tornar a estar tots quatre junts li devia haver pujat la borratxera de sobte, potser per culpa del whisky -l’Aomame no bevia whisky, normalment-, o perque no estava sola amb un home, com sempre, sino que tenia una companya i havia abaixat la guardia. Recordava borrosament que despres havien intercanviat les parelles i hi havien tornat, ella al llit amb el mes jove i l’Ayumi al sofa amb el que era una mica calb. Si, havia anat aixi. I despres… Despres hi havia una boirina espessa. No recordava res. Be, tant era: millor oblidar-ho sense trencar-s’hi el cap, si no se’n recordava. S’havia deixat anar i havia perdut el mon de vista: nomes aixo. Segurament, tampoc no la tornaria a veure mes, aquella colla.

Pero, ?segur que se l’havia posat, el condo, la segona vegada? Era aixo, el que l’amoinava. No podia pas ser, que per una cosa aixi es quedes embarassada, o agafes una malaltia veneria. Pero segurament no passaria: per molt borratxa que anes i per molt que hagues perdut el mon de vista, l’Aomame el cuidava molt, aquest aspecte.

?Tenia algun compromis de feina, avui? No, no en tenia cap. Era dissabte i mai no agafava res, els dissabtes. No, s’equivocava: havia quedat amb la mestressa de la Mansio dels Salzes per anar a Azabu a les tres de la tarda i fer una sessio d’estiraments. En Tamaru li havia trucat uns dies abans per dir-li que la mestressa havia d’anar a l’hospital per fer-se alguna mena de revisio, i que si podien passar la sessio de divendres a dissabte. Se n’havia oblidat completament. Pero encara tenia quatre hores i mitja, fins a les tres de la tarda. Segurament, a aquella hora el cap ja no li faria mal i el tindria mes clar.

Va preparar cafe ben calent i es va obligar a fer-se’n passar unes quantes tasses gola avall. Despres, vestida solament amb el barnus, es va estirar al llit boca amunt i es va passar el mati sencer mirant el sostre. No tenia ganes de fer res, nomes de mirar el sostre. No hi havia res d’interessant, al sostre, pero no es podia queixar: els sostres no estaven pensats per entretenir la gent. El rellotge va marcar les dotze en punt, pero no tenia gens de gana. El soroll dels motors de les motos i els cotxes encara li ressonava dins el cap. Era la primera vegada que tenia una ressaca amb tots els ets i uts.

Tot i aixi, el sexe semblava haver tingut una influencia positiva, en el seu cos. L’experiencia d’haver estat abracada, observada completament nua, acariciada, llepada, mossegada i penetrada, i d’haver tingut diversos orgasmes, havia aconseguit desfer aquella mena de ressentiment que tenia al cos. Obviament, la ressaca era molt molesta, pero tambe tenia una sensacio d’alliberament que la compensava amb escreix.

Pero, ?fins quan continuaria fent aixo?, es va preguntar. ?Fins quan ho podria continuar fent? Aviat faria trenta anys, i no trigaria gaire a veure els quaranta a l’horitzo.

Tanmateix, va deixar de pensar en aquesta questio. Ja hi reflexionaria amb calma un altre dia. De moment, encara no hi havia cap termini que l’obligues a afanyar-se. Per pensar-hi seriosament, li caldria…

Llavors va sonar el timbre del telefon, com un brogit esfereidor a l’orella de l’Aomame, com si anes en un tren que travesses un tunel a tota velocitat. Es va aixecar com va poder del llit i va agafar l’auricular. El gran rellotge de la paret marcava dos quarts d’una.

– ?Aomame? -li van preguntar. Era una veu de dona una mica ronca: la de l’Ayumi.

– Si -va dir l’Aomame.

– ?Estas be? Tens una veu com si t’acabes d’atropellar un autobus.

– Ja es aixo, mes o menys.

– ?Tens ressaca?

– Si, deu n’hi do -va dir l’Aomame-. ?Com es que tens el meu numero de telefon?

– ?No te’n recordes? El vas escriure en un paper i me’l vas donar. I em vas dir que a veure si tornavem a quedar aviat. Tu tambe hauries de tenir el meu a la cartera.

– ?Ah, si? No recordo res.

– Mm… Ja m’ho pensava, que potser no te’n recordaries. Per aixo t’he trucat, perque estava preocupada -va dir l’Ayumi-. No sabia si hauries arribat a casa, encara que et vaig ficar en un taxi en una cruilla de Roppongi i li vaig donar l’adreca.

L’Aomame va sospirar.

– No me’n recordo, pero es veu que hi vaig arribar. Quan m’he despertat era al meu llit.