– ?I com se’t va acudir fer-te policia? -va preguntar l’Aomame.

– En principi no en tenia cap intencio, de ser policia. Pero no tenia ganes de fer el treball d’oficina tipic, i tampoc no tenia cap habilitat especialitzada, i per tant el marge que tenia per escollir era limitat. I quan feia quart a la universitat vaig fer els examens d’ingres de la policia metropolitana. No se per que, tinc forca parents policies. De fet, el meu pare i el meu germa gran ho son, i tambe tinc un oncle que fa de policia. Basicament, la policia es una societat de gent que es coneix, i si tens algu que hi treballa es mes facil entrar-hi.

– Una familia de policies.

– Aixo mateix. Pero abans d’entrar-hi no hauria dit mai que hi hagues tanta discriminacio entre homes i dones. Al mon de la policia les dones son com una mena de ciutadans de segona classe. Nomes ens encarreguen feines avorridissimes, com sancionar les infraccions de transit, seure a l’escriptori a fer paperassa, anar per les escoles primaries per fer educacio viaria, escorcollar les dones sospitoses, i coses aixi. Hi ha molts homes que son clarament menys competents que jo que continuament els envien a fer coses molt mes divertides. Per quedar be davant de la galeria, els de dalt diuen que hi ha igualtat d’oportunitats entre homes i dones, pero en realitat no es pas tan senzill. Al final et fan perdre les ganes de treballar. M’entens, ?oi?

L’Aomame va assentir.

– Em posa furiosa, aixo, de debo.

– ?Que no tens xicot?

L’Ayumi va fer una ganyota, i es va quedar mirant el cigarret llarg i prim que sostenia entre dos dits.

– A la practica es molt i molt dificil, per a una dona policia, trobar parella. Com que ens van canviant els torns, els horaris no et coincideixen amb els d’algu que tingui una feina normal i corrent, i llavors, quan sembla que la cosa es comenca a encarrilar, quan els dius que ets policia, normalment els homes es fan enrere a l’instant, com un cranc que s’escapes per la sorra. ?No et sembla horroros?

L’Aomame va fer que si amb el cap.

– I, per tant, l’unica possibilitat que et queda es sortir amb algu que treballi al mateix lloc, pero llavors el problema es que no n’hi ha cap amb cara i ulls, nomes inutils que l’unic que saben es fer bromes picants. Hi ha els qui son rucs de naixement i els qui nomes pensen a fer carrera, i para de comptar. I aquests son els qui s’encarreguen que la nostra societat sigui segura. Ja pot tremolar, el Japo.

– Pero tu ets bonica, i sembla que hauries de tenir exit amb els homes -va dir l’Aomame.

– Be, no es que no tingui exit. Mentre no digui on treballo, es clar. O sigui que aqui sempre dic que treballo en una empresa d’assegurances.

– ?Hi vens sovint, aqui?

– No es pot dir que hi vingui «sovint». De vegades -va dir l’Ayumi. I, despres de pensar-hi un moment, va dir, com si fes una confidencia:- De tant en tant, tinc ganes de sexe. O, si vols, d’estar amb un home. Es com una cosa ciclica. Llavors m’arreglo, em poso una roba interior ben espectacular i vinc aqui. I quan trobo algu que esta be, ho faig tota la nit. Llavors em calmo durant un temps. No soc una nimfomana ni una maniaca sexual, sino que solament tinc un desig sexual saludable, i un cop m’he esbravat, ja en tinc prou. No busco res que duri. L’endema torno a ser a la feina, posant multes als cotxes mal aparcats. ?I tu?

L’Aomame va agafar la copa de Tom Collins i en va xuclar una mica sense fer soroll.

– Be, mes o menys el mateix, diria.

– ?No tens parella?

– No en vull tenir. No m’agraden, les complicacions.

– ?Es una complicacio, estar amb un sol home?

– Be…

– Pero de vegades et venen tantes ganes de fer-ho que no et pots aguantar -va dir l’Ayumi.

– A mi m’agrada mes dir que tinc «ganes d’esbravar-me».

– ?I que et sembla, dir que tens «ganes de passar una nit en gran»?

– Tampoc no esta malament.

– Sigui com sigui, de trobar algu que no pari en tota la nit.

L’Aomame va fer que si amb el cap.

L’Ayumi va posar els colzes a la barra i hi va pensar un moment amb les mans a les galtes.

– Diria que tenim forca coses en comu, nosaltres dues.

– Potser si -va reconeixer l’Aomame. Pero l’altra era policia i ella assassinava gent. Estaven en bandes oposades de la llei. Era una diferencia prou important, aquesta.

– Fem aixo -va dir l’Ayumi-: totes dues treballem a la mateixa companyia d’assegurances. El nom de l’empresa no el podem dir. Tu tens mes experiencia i jo fa menys que hi treballo. Avui, a la feina, ens ha passat una cosa no gaire agradable, hem vingut a ofegar les penes amb alcohol i ens hem posat bastant alegres. ?Que et sembla, aquesta historia?

– Em sembla be, pero jo no en se gairebe res, d’assegurances.

– Deixa-m’ho a mi, aixo. Me’n surto forca be, xerrant amb la gent.

– Tot teu -va dir l’Aomame.

– Per cert, darrere nostre hi ha una taula amb dos homes que fan pinta de ser de mitjana edat i que ja fa una estona que van fent mirades pertot arreu -va dir l’Ayumi-. Gira’t dissimuladament i mira que et semblen.

L’Aomame es va girar discretament, tal com li havia dit l’Ayumi. Dues taules mes enlla hi havia asseguts dos homes de mitjana edat. Tots dos portaven vestit i corbata i tenien la pinta de ser empleats que havien acabat la feina i havien sortit a esbargir-se una mica. Els vestits no eren vells, i les corbates estaven ben triades. Com a minim, tenien un aspecte polit. L’un devia tenir mes de quaranta-cinc anys, i l’altre, menys. El mes gran era prim i tenia la cara ovalada i el naixement dels cabells una mica cap enrere. L’altre feia l’efecte d’haver format part de l’equip de rugbi quan anava a la universitat, pero que ultimament la falta d’exercici li hagues fet comencar a posar pes: encara conservava un rostre juvenil, pero al voltant de la mandibula ja se li acumulava una capa de greix. Tots dos bevien whisky amb aigua i xerraven animadament, pero efectivament anaven buscant per tot el local amb la mirada.

L’Ayumi va analitzar la parella.

– Pel que sembla, no estan gaire acostumats a venir a aquesta mena de lloc. Tenen ganes de lligar, pero no saben com acostar-se a les noies. I segurament tots dos estan casats; fan cara de sentir-se forca culpables.

L’Aomame es va sorprendre dels dots d’observacio de l’Ayumi. ?Devia haver deduit tot aixo mentre totes dues parlaven? Potser era perque pertanyia a una familia de policies.

– Aomame, tu et deus estimar mes el que es una mica calb, ?oi? Jo em quedare amb el que esta mes fort, doncs. ?Et sembla be?

L’Aomame es va tornar a girar. La forma del cap del que era una mica calb no estava malament. Estava a anys llum de Sean Connery, pero se li podia donar un aprovat. Al capdavall, aquella nit havia hagut de suportar la musica de Queen i despres la d’Abba. No podia demanar gaire.

– Si, em va be. Pero, ?com ho hem de fer, perque ens convidin, aquests dos?

– No podem esperar que se’ns faci de dia. Hi hem d’anar nosaltres, amb un somriure ben agradable pero ferm -va dir l’Ayumi.

– ?Ho dius de debo?

– Es clar. Hi vaig jo i hi parlo una mica, ja ho veuras. Tu espera’t aqui -va dir l’Ayumi. Va fer un bon glop de Tom Collins i es va fregar els palmells de les mans. Tot seguit es va penjar amb decisio la bossa de ma de Gucci a l’espatlla i va fer un gran somriure.

– Va, es hora de treure la porra.