La dona va cridar el cambrer amb la ma i li va demanar un altre Tom Collins. Li van portar forca de pressa.

– ?Et fa res, que segui aqui? -li va preguntar la dona.

– No, esta lliure. -«?Que pregunta, si ja s’hi ha assegut?», va pensar l’Aomame, pero no va dir res.

– ?Suposo que no has quedat aqui amb ningu, oi? -va preguntar la dona.

L’Aomame no va respondre res, i la va observar en silenci. Devia tenir tres o quatre anys menys que ella.

– Escolta, no et preocupis, que jo no soc de l’«altra banda»- li va dir la dona en veu baixa, com si li estigues fent una confidencia-. Ho dic per si t’amoina, aixo. Jo tambe prefereixo els homes, igual que tu.

– ?Igual que jo?

– Dona, si vens aqui sola es perque busques algun home que estigui be, ?no?

– ?Ho sembla?

L’altra va tancar una mica els ulls.

– Aixo se sap. Aqui la gent hi ve per aixo. A mes a mes, diria que no t’hi dediques professionalment.

– Es clar, que no -va dir l’Aomame.

– Escolta, ?per que no formem un equip? Als homes els es mes facil parlar amb dues dones que van juntes que amb una que esta sola. Nosaltres dues tambe ens ho passarem mes be juntes, que no pas soles, i ens sentirem mes segures. Jo soc forca femenina, d’aspecte, i tu ets molt xicotot, i em sembla que pot funcionar forca be.

«Xicotot», va pensar l’Aomame. Era la primera vegada que algu li deia una cosa com aquella.

– Pero encara que formem equip potser ens agrada un tipus d’home diferent, ?no? ?Vols dir que funcionara?

L’altra va arrufar una mica els llavis.

– Es veritat, ara que ho dius. El tipus d’home… Be, doncs, ?quina mena d’homes t’agraden, a tu?

– De mitjana edat, si pot ser -va dir l’Aomame-. Els joves no m’agraden gaire. I que comencin a estar una mica calbs.

– Ah -va dir la dona, sorpresa-. O sigui que de mitjana edat. A mi m’agraden mes aviat els nois joves, animats i guapos, i els homes de mitjana edat no em diuen gran cosa. Pero be, si aixo es el que t’agrada a tu, ho podria provar. Mes que res, com a experiencia. ?Estan be, els de mitjana edat? El que vull dir es si el sexe esta be, amb ells.

– Depen de l’home -va dir l’Aomame.

– Es clar -va dir la dona, i va tancar una mica els ulls, com si analitzes una teoria cientifica-. Evidentment, no es poden fer generalitzacions, sobre el sexe. Pero, ?si n’haguessis de fer alguna?

– No esta malament. No ho poden fer moltes vegades, pero ho fan a poc a poc. No tenen pressa. Si tens sort, et fan correr uns quants cops.

L’altra hi va rumiar una mica.

– M’ha fet venir curiositat, aixo que has dit. Potser que ho provi.

– Com et sembli -va dir l’Aomame.

– Ei, ?has provat mai de fer sexe amb quatre persones? Allo de canviar de parella a mig fer.

– No.

– Jo tampoc, pero ?en tens ganes?

– Em sembla que no -va dir l’Aomame-. Em sembla be, que formem equip, pero si alguna vegada arribem a fer sexe juntes, abans voldria coneixer-te una mica millor. Si no, podria ser que no ens entenguessim, a mig fer.

– D’acord. Trobo que tens tota la rao. ?Que t’agradaria saber sobre mi, per exemple?

– Doncs, per exemple… Si: ?a que et dediques?

La dona va fer un glop de Tom Collins i va tornar a deixar la copa damunt del rodal. Despres es va netejar els llavis amb el tovallo de paper com si se’ls colpeges. Va comprovar el color del pintallavis que havia quedat al tovallo.

– Es forca bo, aixo -va dir la dona-. ?Es ginebra, la base?

– Ginebra, suc de llimona i soda.

– Es veritat, que no es pot dir que sigui un gran descobriment, pero no esta gens malament, de gust.

– Me n’alegro.

– Be, doncs, que a que em dedico. Es una questio una mica complicada. Encara que et digui la veritat, potser no t’ho creuras.

– Ja ho dire jo primer, doncs -va dir l’Aomame-. Jo faig d’instructora en un club esportiu, sobretot d’arts marcials i d’estiraments.

– ?Arts marcials? -va dir l’altra dona, amb expressio de sorpresa-. ?Com allo que feia Bruce Lee?

– Nomes com allo.

– ?I ets bona?

– Mes o menys.

La dona va somriure i va alcar la copa com si anes a brindar.

– Doncs, aixi, potser podem formar un equip invencible, nosaltres dues, perque encara que no ho sembla fa forca temps que practico l’aikido. I la veritat es que soc policia.

– Policia -va dir l’Aomame. Es va quedar amb la boca una mica oberta, i no li va sortir cap mes paraula.

– Soc de la policia metropolitana. No ho sembla, ?oi? -va dir l’altra.

– No gens -va dir l’Aomame.

– Pero es veritat, de debo. Em dic Ayumi.

– Jo em dic Aomame.

– Aomame. ?Es el teu nom de debo?

L’Aomame va fer que si energicament.

– Quan dius que ets policia, ?vols dir que portes uniforme i pistola i vas patrullant pels carrers amb un cotxe de policia?

– Jo em vaig fer policia per fer tot aixo, pero de moment no ho he aconseguit -va dir l’Ayumi, i va agafar un bretzel salat d’un bol ple a vessar i el va mossegar sorollosament-. El que ara faig, principalment, es posar-me un uniforme que sembla de broma, passejar-me en un microcotxe de policia i vigilar les infraccions de transit. Evidentment, tampoc no em deixen portar pistola, perque un ciutada qualsevol que aparqui el seu Toyota Corolla davant d’una boca de rec no cal intimidar-lo amb una pistola. Als entrenaments de tir trec forca bons resultats, pero ningu no s’hi fixa. Nomes perque soc una dona, un dia si i l’altre tambe em fan voltar pels carrers amb una porra amb punta de guix apuntant hores i numeros a l’asfalt.

– La pistola amb que dispares, ?es una Beretta semiautomatica?

– Si; ara tots la portem. Per a mi, la Beretta pesa una mica massa. Quan esta totalment carregada, em sembla que fa gairebe un quilo.

– El pes total es de 850 grams -va dir l’Aomame.

L’Ayumi es va mirar l’Aomame amb els ulls que faria l’amo d’una casa de prestecs en calcular el valor d’un rellotge.

– Escolta, Aomame: ?com es que saps una cosa tan de detall?

– Sempre m’han interessat, les armes en general -va dir l’Aomame-. Encara que no n’he disparada mai cap, de debo.

– Vaja -va dir l’Ayumi, com si hagues quedat convencuda-. De fet, a mi m’agrada, disparar amb pistola. Es veritat, que la Beretta pesa forca, pero el retroces, quan dispares, no es tan fort com amb els revolvers d’abans, i, amb prou practica, una dona menuda la pot fer servir sense problemes. Pero els de dalt no pensen aixi: pensen que una dona no seria capac de fer servir una arma de foc, perque els de la direccio son tots una colla de masclistes feixistes. Jo vaig treure molt bona puntuacio, en l’us de la porra, millor que la de la majoria dels homes, pero ningu no m’ho valora. Nomes em fan bromes porques. Que si que hi tinc traca, a agafar la porra, o que els ho digui a ells, si vull practicar-hi mes, i coses aixi. Tenen la mentalitat de fa un segle i mig, aquests paios.

L’Ayumi es va treure un paquet de Virginia Slims de la bossa i amb uns gestos que revelaven molta practica en va agafar un, se’l va posar a la boca i el va encendre amb un petit encenedor d’or. Va expulsar el fum a poc a poc, cap al sostre.