semblava que fes broma: n’hi havia prou de veure-li els ulls.

– Be, doncs… -va respondre ell seriosament-, no ho se, pero suposo que es normal, mes o menys. No se gaire que dir, aixi, de sobte…

– ?Quants anys tens? -va preguntar l’Aomame.

– El mes passat en vaig fer cinquanta-un -va dir l’home amb veu insegura.

– ?M’estas dient que malgrat que tens un cervell normal, has viscut durant mes de cinquanta anys, fas una feina normal, tens un iot i tot, no saps dir si la teva tita es mes grossa o mes petita que l’estandard general?

– Be, potser es una mica mes grossa del normal -va dir, com si li costes, despres de pensar-hi una mica.

– ?Segur?

– ?Per que t’interessa, aixo?

– ?Que m’interessa? ?Qui t’ho ha dit, a tu, que m’interessa?

– No, no ho ha dit ningu… -va dir l’home, arrupint-se una mica damunt del tamboret-. Pero com que ara sembla que s’ha convertit en un problema…

– No s’hi ha convertit gens ni mica, en un problema -va saltar l’Aomame-. L’unic que passa es que a mi, personalment, m’agraden les tites grosses. Per una questio visual. No perque si no son grosses no sento res. Pero tampoc en tinc prou, que siguin grosses. Nomes dic que em solen fer mes contenta si son mes aviat grosses. ?Que passa res? Tothom te els seus gustos, ?no? Pero si son exageradament grosses, no m’agraden: fan mal i prou. ?Ho entens?

– Doncs, amb sort, potser si que t’agradaria. Em sembla que la tinc una mica mes grossa del normal, pero tampoc no es una exageracio. O sigui, es moderadament…

– No m’estas mentint, ?oi?

– ?De que em serviria, mentir en una cosa com aquesta?

– Mm… Molt be, doncs, potser que me l’ensenyis.

– ?Aqui?

L’Aomame va fer una ganyota, intentant controlar-se.

– ?Aqui? ?Vols dir que hi toques, tu? Ja tens edat, per tenir una mica d’enteniment! T’estas aqui, amb aquest vestit tan car, i la corbata, i no tens gens ni mica de seny! ?Per que me la vols ensenyar, la tita, en un lloc com aquest? Rumia una mica que pensaria, tota aquesta gent. Anem a la teva habitacio, t’abaixes els calcotets i me l’ensenyes. Tots dos sols. Aixo es de sentit comu!

– ?I que faras, quan te l’ensenyi? -va preguntar l’home, amb aire preocupat.

– ?Que que fare quan me l’ensenyis? -va repetir l’Aomame, contenint la respiracio i fent una ganyota forca atrevida-. Follar amb tu. ?Que vols que faci, si no? ?Vols que vingui fins a la teva habitacio, et miri la tita, et digui «Moltes gracies, molt agraida. Quina cosa mes maca que he vist! Au, bona nit», i que me’n torni a casa? ?Vols dir que no et falta un bull, a tu?

L’home es va quedar sense respiracio en veure el canvi dramatic que havia sofert el rostre de l’Aomame davant els seus nassos. La majoria d’homes s’arronsaven, quan ella feia una ganyota, i un nen petit potser es faria pipi a sobre: fins a tal punt era xocant, la seva cara contreta. «Potser m’he passat una mica», va pensar l’Aomame. «No l’he d’espantar tant; abans he de fer una altra cosa». Va afanyar-se a recompondre la seva expressio, va forcar un somriure i l’hi va repetir:

– Es a dir: anem a la teva habitacio, ens fiquem al llit i follem. No deus ser gai, o impotent, o una cosa d’aquestes, ?no?

– No, crec que no. Tinc dos fills…

– Perdona, pero ningu no t’ho ha preguntat, quants fills tens. No estem fent el cens, o sigui que no cal que m’expliquis la teva vida fil per randa. El que jo t’he preguntat es si ja se t’aixeca, la tita, quan te’n vas al llit amb una dona. Aixo i prou.

– Em sembla que no m’ha passat ni una sola vegada, en moments importants, que no em funciones -va dir l’home-. Pero, tu, ?ets una professional? El que vull dir es… ?Tu ho fas per feina, aixo?

– No. Pero, ?que dius? Jo no soc cap professional. Ni cap pervertida. Nomes soc una ciutadana qualsevol, una ciutadana qualsevol que te ganes de mantenir una relacio heterosexual senzilla i directa. No cap relacio especial, sino una de molt normal. ?Que hi ha de dolent, en aixo? He acabat una feina dificil, s’ha fet de nit, he begut una mica i tinc ganes de follar amb un desconegut per esbravar-me. Vull calmar-me els nervis. Ho necessito. Si ets un home, la deus entendre, aquesta sensacio.

– Si, es clar, que l’entenc…

– No els vull per res, els teus diners. Si em deixes ben satisfeta, ni tan sols m’importaria pagar-te jo. I porto condons, o sigui que no t’has de preocupar per les malalties veneries. ?Ho has entes?

– Si que t’he entes, pero…

– Em sembla que aixo no acaba de rutllar. ?Que potser no t’agrado?

– Si que m’agrades. L’unic que no entenc es com pot ser, que si tu ets jove i bonica i jo podria tenir l’edat del teu pare…

– ?Vols parar de dir bestieses d’una vegada? Sisplau! Per molt diferents que siguin les nostres edats, ni jo soc el teu cony de filla ni tu ets el meu cony de pare. Aixo si que ho deus tenir clar! O sigui que deixa de fer generalitzacions sense solta, perque si no tindre un atac de nervis. A mi, senzillament, m’agrada la teva calba, i la forma del teu cap. ?Ho entens?

– Si, pero no es pot dir que sigui calb, encara. Es veritat, que ara els cabells em comencen una mica…

– ?Vols callar d’una vegada? -el va interrompre l’Aomame intentant contenir les ganes de fer una ganyota. Despres va suavitzar una mica la veu: no l’havia d’espantar mes del que era necessari.- Tant me fa, aixo. Va, sisplau, para de dir absurditats.

«Ja pot dir el que vulgui, que aixo es una senyora calba», va pensar l’Aomame. «Si al cens hi hagues un apartat per als calbs, tu t’hi hauries d’inscriure. Si vas al cel, aniras al cel dels calbs, i si vas a l’infern, a l’infern dels calbs. ?Ho entens? Doncs si ho entens, para de negar la realitat. Va, anem. Penso enviar-te directament al cel dels calbs, ara mateix».

L’home va pagar el compte del bar i van anar tots dos a la seva habitacio.

El seu penis va resultar ser, certament, forca mes gros que l’estandard, pero tampoc massa gros: el que havia declarat era exacte. L’Aomame el va grapejar oportunament fins que se li va posar gros i dur. Es va treure la brusa i la faldilla.

– Penses que tinc els pits petits, ?oi? -li va dir fredament, mirant-lo des de dalt-. Te’n rius perque tu tens la tita forca grossa i en canvi jo tinc els pits petits. Tens la sensacio que has fet un mal negoci, ?oi?

– No, no ho penso pas, aixo. No tens els pits especialment petits. I tenen una forma molt bonica.

– Ves a saber -va dir l’Aomame-. Pero, mira, t’ho dic nomes perque ho sapigues: no sempre porto aquests sostenidors amb puntes tan aparatosos. Nomes els porto perque m’hi obliga la feina. Per ensenyar la regatera un moment, quan calgui.

– Pero, ?quina mena de feina es, aquesta que fas?

– ?Que no ho he deixat ben clar, abans, que no tenia gens de ganes de parlar de la meva feina? Pero, sigui quina sigui la meva feina, ser una dona es forca dur, per diverses raons.

– Tampoc no es gens facil, la vida dels homes.

– Pero no teniu cap necessitat de portar sostenidors amb puntes sense tenir-ne ganes, ?no?

– No, aixo no, pero…

– Doncs no cal remenar mes el tema, si ja ens hem entes. Les dones ho tenim molt mes dificil. ?Tu has hagut de baixar mai una escala molt dreta amb sabates de talo alt? ?Has hagut de saltar mai una tanca amb una minifaldilla ajustada?

– Perdona -es va disculpar l’home de cor.

L’Aomame es va posar la ma a l’esquena per treure’s els sostenidors i els va llencar a terra. Es va enrotllar les mitges i tambe les va llencar a terra. Despres es va estirar al llit i va tornar a grapejar el penis de l’home.

– Ei, deu n’hi do, aixo que tens. Estic impressionada: te una forma bonica, la mida es ideal i se t’ha posat dura com l’arrel d’un arbre.

– M’agrada molt, que em diguis aixo -va dir l’home, com si estigues alleujat.

– Ja ho veuras, quins bons tractes que li fare. Saltara de contenta!

– ?No ens hauriem de dutxar, abans? Es que estic suat…

– ?Vols callar? -va dir l’Aomame, i li va pessigar una mica la banda dreta del gland com per avisar-ho-. Mira: